La pedagogia del cargol, o com es diu en italià, "LA PEDAGOGIA DELLA LUMACA"

Imatge de Google

Després de molt temps i de descobrir que hi ha persones que encara segueixen les entrades en aquest blog i aprofitant també que fa un temps vaig demanar qui coneixia aquesta pedagogia i si interessava una entrada al blog explicant-la, aquí la teniu. Avui, 

"LA PEDAGOGIA DELLA LUMACA"

La societat contemporània es caracteritza per ritmes sempre molt frenètics, accelerats, ritmes que trobem fins i tot a les escoles, institucions que sovint no respecten els temps d'aprenentatge dels infants fent que hagin de "córrer" per aconseguir tots els objectius indicats dels programes.

Segons el director escolar Gianfranco Zavalloni autor del llibre "La pedagogia della lumaca" s'haurien de deixar als infants el seu propi temps per aprendre. Aparentment pot semblar un temps perdut, però és la manera més idònia per afavorir el procés d'aprenentatge i de creixement dels infants.

En el llibre podem trobar fragments com:

 Perdere tempo a parlare rappresenta la premessa

indispensabile per una corretta relazione educativa: non

si può prescindere, infatti, dalla reciproca conoscenza

ascoltando e conversando con i bambini, conoscendo la

loro storia. 

Perdre temps a parlar representa una premissa

indispensable per una correcta relació educativa: no

se'n pot prescindir de la coneixença recíproca

escoltant i conversant amb els infants, coneixent la seva història.

Per tant, podríem doncs començar a pensar en com seria la nostra aula, el nostre espai, la nostra escola, el nostre entorn si ens apliquéssim una mica entre tots aquesta nova pedagogia. Un temps lent, caminar, utilitzar les mans, explorar, construir, equivocar-se i aprendre dels errors, ajudar-se recíprocament, escoltar els altres.

Zavalloni argumenta en el seu llibre que "Qualsevol aprenentatge per ser significatiu ha de passar a través de 3 experiències: el joc, l'instrument ideal per aprendre a respectar les regles, i per madurar a les relacions socials; l'estudi/esforç, per adquirir els components culturals de la simbolització i de la comunicació; el treball manual, per educar el cos a l'ús de tots els sentits i per aprendre a viure en el món amb responsabilitat". 

Per tant doncs, podríem parlar d'algunes didàctiques a canviar i/o modificar de les que fem habitualment amb els infants. Parlem d'experiències com:

• Perdre temps a escoltar
• Perdre temps a parlar junts
• Perdre temps en fomentar el respecte per tots: la vida de grup, la coneixença recíproca i l'afecte neixen de l'escolta i del respecte del temps i dels ritmes de cadascú.
• Perdre temps per donar-se temps: sentir-se una línia circular, sentir-se inexpert, donar-se temps per descobrir i apreciar les petites coses.
• Perdre temps per compartir les opcions: és molt important organitzar l'escola amb els infants, on hi ha zones de "llibertat" on els infants poden sentir la responsabilitat de les accions/jocs/.. de les coses que han seleccionat.
• Perdre temps per jugar: el joc lliure permet als infants explorar, conviure amb les regles, entendre com funciona el món, compartir experiències i converses amb els altres...
• Perdre temps per dibuixar: perdre la costum de fer les fotocòpies, que actualment és la gran maledicció de les nostres escoles. És necessari recuperar l'originalitat de fer les coses personalment, de fer-les per un mateix, amb tots els avantatges que amb això comporta. A part que dibuixar ajuda al nostre cervell a organitzar-se i a esquematitzar el nostre cervell, i això ens permet realitzar grans aprenentatges.
• Perdre temps per caminar: fer-ho amb tots els amics i amigues de l'aula ens permet viure emocions, involucrar-nos en el nostre entorn, sentir les olors que ens envolten, manipular elements naturals que es troben per tot l'espai, conèixer a fons la història i l'espai geogràfic on ens trobem... creant així lligams amb els companys/es
• Perdre temps per créixer: per poder créixer necessitem donar-nos i donar als altres temps per viure el nostre present.
• Perdre temps en observar els núvols i a mirar a fora de la finestra: calen més explicacions de tot el que comporta observar els núvols estirat en un jardí? 
• Perdre temps per guanyar temps: aturar una mica el temps, anar a poc a poc, perquè la velocitat s'aprèn en la lentitud.

S'ha de tenir present que es parla de perdre temps en X activitats, però no es perd temps, sinó que es guanya en viure, en ser i fer-se feliç, en conèixer-se, en apreciar els instant i a valorar el temps que passem amb els altres.

 Segons el llibre de La pedagogia della lumaca:

In una società basata sul successo, sul guadagno e sul vincere, abbiamo mai

riflettuto sull'importanza e sul valore pedagogico del "perdere"? Perdere tempo,

perdere una partita, perdere un treno, perdere un oggetto, perdere un

appuntamento, perdere qualcuno, perdere e basta... perdere!"

"En una societat basada en els fets, en el guanyar i vèncer, hem

reflexionat mai sobre la importància i el valor pedagògic del "perdre"? 

Perdre temps, perdre una partida, perdre un tren, perdre un objecte, 

perdre un esdeveniment, perdre a algú, perdre i prou...perdre!"

 

Així doncs, ara que ja la coneixes, t'animes en posar en pràctica aquesta pedagogia? T'animes en perdre temps en alguna de les activitats proposades? I, en cas que ja "perdis" el temps, en què el guanyes?