Atrapant idees

Hola!

Benvinguts a Atrapant Idees!

Bé, innaguro aquest blog perquè tinc ganes de compartir amb vosaltres els aprenentatges que vaig realitzant a la Universitat, i compartir també altres coses que em va ensenyant la vida, les experiències, els llibres espectaculars que se'm creuen pel camí, els materials que anem treballant i anem aprenent poc a poc, etc.

I la millor manera de començar és recomanant-vos dos llibres que he llegit i que m'han obert els ulls i a més m'han fet revisar la manera de veure l'educació i com veuen el món els infants especials. 

Primer de tot us vull recomanar Wonder de R.J Palacios, la història de l'August amb una malformació cranial. El llibre dóna a veure com el veuen els mestres, companys, pares, germans i la relació que estableix amb l'escola i com afronta el seu començament ja que sempre havia estat escolaritzat a casa.

"Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant..."

Després d'aquest meravellós llibre va sortir la segona part, El capítol del Julian on es veu reflectit durant tot un sol capítol la visió des d'un dels nens que li fa la vida impossible, els problemes que té, i com a vegades s'ha de tenir tot en compte.

"Revela per fi com viu la història el culpable del bullying. Per què és tan desagradable amb l'Auggie? Té alguna possibilitat de redimir-se?"

 

També us vull recomanar un altre llibre també molt i molt interessant que va aconseguir fer-me saltar la llagrimeta i emocionar-me. Memòries d'un amic imaginari de Matthew Dicks és especial, és un llibre molt i molt especial, us el recomano molt.

"En Max només té 8 anys i no és com els altres nens. Ell viu per dins i com menys el molestin, molt millor. No li agraden els canvis, les sorpreses, els sorolls, que ho toquin ni que el facin parlar per parlar. Si algú li preguntés quan és més feliç, segur que diria que jugant amb els seus llecs i planejant batalles entre exèrcits enemics. Max no té amics, perquè ningú ho entén i tots, fins als professors i els seus propis pares, volen que sigui d'una altra manera. Només em té a mi, que sóc el seu amic des de fa cinc anys. Ara sé que Max corre perill i solament jo ho puc ajudar. El problema és que Max és l'únic que pot veure'm i sentir-me. Tinc molta por per ell, però sobretot per mi. Els pares de Max diuen que sóc un 'amic imaginari'. Espero que a hores d'ara tinguis clar que no sóc imaginari."

Espero que sigui un blog carregat de coses positives, idees, pensaments, manualitats per fer créixer aquells que realment ens importen, els infants.